El AVE i la rateta voladora

Per Rogle Constanti Llombart

Si, si, ¡ya tenim AVE! Despres de molts anys de polemiques, en alguns casos artificialment creades per a retardar mes i mes la conclusio d’un proyecte basic per al desenroll del nostre territori, ya tenim tren d’alta velocitat en conexio mesetaria.

Com no podia ser d’una atra manera el circ mediatic, i tambe el politic, al voltant d’esta infraestructura sobrepassa lo impensable i la propaganda ho inunda tot, inclus la part de darrere d’alguns autobusos urbans han portat la foto i el mensage del ¿lider? dels socialistes valencians, que practicament s’atribuia tan magna obra… ¡viure per a vore! ¿No els fa vergonya que sigam la ciutat que fa vintiuna en estar conectada ad esta ret?

La societat valenciana ha hagut de reivindicar, de suplicar, de desesperar per a tindre, a la fi, un tren que fa anys hauria d’haver estat posat en marcha, puix aixina ho avalaven tots els estudis economics que pronosticaven esta llinea com la mes rendable de les de la xarcia.

Si eixes eren les previsions, ara, el circ o circs als quals aludiem ya parlen de la reactivacio economica, de la creacio de mes de 40.000 llocs de treball (sera entre directes i indirectes, ...i acostats als indirectes), ad este pas l’alta velocitat ferroviaria acabarà en el problema existent de la gran desocupacio i es convertirà en el sustent i pilar de l’estat del benestar. ¡Avant, avant!, a fer mes i mes trens d’alta velocitat.

Nosatres nos alegrem de dispondre ya d’esta infraestructura, pero com estem escarmentats, la nostra pregunta ara es esta ¿quants lustres hauran de passar per a vore que el corredor mediterraneu siga una realitat? ¿Acas els oportunistes de la politica no saben de la necessitat d’esta infraestructura, avalada per Europa?; i la nostra pregunta s’amplia en esta atra ¿per a quan les principals capitals valencianes tindran una conexio ferroviaria digna, rapida, moderna?, perque -¿ho han pensat?- ara costarà mes anar a Alacant en tren, que no a Madrit. I seguim, ¿algun dia es desbloquejarà el proyecte Valencia-Centreeuropa, per Canfranc?, ¿acas no es esta la via mes directa que enllaça en Paris i en la capital d’Europa, Brusseles? Temps al temps, i mentrestant a explotar la nova gallina d’ous d’or, a sucumbir a les directrius del centralisme, i –¡espai!- a vore si esta nova onada de gent mesetaria nos castellanisa d’una vegada per totes: nosatres som tan facils i tan practics, …que nos deixem voler.

Nos costa ser cautelosos davant d’una situacio, que sense dubte, i ya ho diuen, convertirà la ciutat de Valencia i les seues arees d’influencia mes proximes en la plaja i els espais d’oci dels madrilenys; lo qual no es roïn per se, pero coneixent-nos, aixo de demanar “un cafe en llet” en algun bar o restaurant valencià, començarà a sonar mes i mes a una jerga estranya, que ara ya es dificil d’entendre als nouvinguts que regenten o servixen en els llocs de restauracio (bars, restaurants, tasques…).

I ya que hem començat parlant d’un “ave”, continuem ara parlant d’un atre “bicho volador”, eixe vespertilio que ara, en el seu desenfre de Amador de les Glories Valencianes cada dia pareix que està mes desorientat, ¿o sera mes be teledirigit?; perque resulta curios que a mida que s’acosten les eleccions, pareix que algu l’haja despertat en la missio de destruir qualsevol forma de valencianisme que puga destorbar determinats proyectes. Ara be, lo que mai se podia esperar es el descaro dels dirigents d’una entitat, la qual, truncant la seua anterior trayectoria, posaren al servici del Partit Popular i deixaren practicament inactiva mentres es gestà el despersonalisador proyecte de la AVL (perque les convencionals manifestacions en la seua contra no han passat de simples posades en escena). En este equilibri impossible entre la fidelitat al passat de l’entitat i el servici al poder ha arribat un punt en el que ya no se sap cap a on rema. ¿O si?. ¿Quín es eixe nou proyecte, que fins ara no ha sabut liderar la rateta voladora (abans noble i combatiu Rat Penat), i pareix que està començant a gestar-se entre transfugues, peperos reciclats i dretosos de la vella escola? ¿Sera de veres que ara, reprogramat, ya va obrint cami a les terceres vies, als qui han segut enemics de Valencia, puix els seus proyectes son dels que encara conecten en el “regionalismo bien entendido”, aço es, en el centralisme mesetari i, alhora, en el proyecte que sustenta el pancatalanisme, que encara no ha renunciat a ninguna de les seues transnoctades tesis? Vorem qué nos depara la precampanya electoral. I vorem qué fan els socis d’esta centenaria institucio donada l’evidencia del rumbo al que l’estan duent.

* Editorial de la revista Rogle, nº 52 del mes de giner de 2011.